Les penyes representen els grups interns a què, de fet, pertanyia cadascú, originària o paral·lelament a formar part d'Immortal.  
 

  Cinc dels Immortal procedien d'una escola pública d'educació primària que antigament, quan havia estat privada, es coneixia per aquest nom. Curiosament, els heidians d'Immortal destacaven pel tret d'aparentar ésser cadascú d'allò més "bon jan", carregant un llastre de candidesa que contrastava amb el comportament alliberat de la resta. Els altres, precisament, varen tenir en compte aquesta característica a l'hora de fer-ne conya desenfrenada, la qual resultava benvinguda. No es tractava de malícia dedicada merament a retratar els heidians com a tals, sinó sobretot de la necessitat d'alleugerir-nos a tots del pes feixuc de tanta innocència. No obstant, per sota del llastre de lleialtat mútua deguda al seu passat infantil, entre els cinc heidians emergien guitza i rivalitats d'origen antic que resultaven en traïdories d'allò més primàries i ridícules. I és que la perfídia mútua dels heidians podia tenir dimensions inigualables.     El nexe d'un alumne d'aquest altre centre d'ensenyament secundari va permetre, a més del treball en bastantes col·laboracions, la pesca puntual de dos nous membres. Primer, un que va estar-se breument al grup i, després, un altre que va quedar-s'hi fins al final. Els dos tenien en comú el fet d'haver estat convidats a participar amb tota la generositat que volguéssin. En altres paraules, se'ls va fer espai abans d'entrar. Potser pel fet que varen gaudir d'una notable "protecció" durant la seva fase d'incorporació, alguns dels altres membres en desconfiarien. Tan sí com no, l'aportació de cada "montserratí" a Immortal va resultar generosa.  
Heidi       Montserrat      
               
  L'altra gran facció d'integrants d'Immortal va ser la dels qui estaven cursant la secundària en un determinat centre educatiu contigu a la plaça del barri on ens reuníem, com a mínim, totes les tardes dels divendres. Alguns dels cinc "bonastres" ja es coneixien des de la infantesa, però tan ne feia, perquè el caràcter obert de tots ells contribuïa a encetar noves etapes. De la trobada entre els uns i el quintet de heidians, promoguda per un d'aquests que havia passat al Bonastre, va sorgir Immortal.     Els Vilators varen ser un grup de música punk constituït per quatre aprenents d'instrument i un manager (al qual se li dedicava el nom del grup). Assajaven pràcticament cada cap de setmana, amb molta il·lusió i prou esforç com per a tocar els seus propis temes en un total de cinc concerts. Després d'un any de durada, es varen dissoldre i, alhora, tres dels seus membres abandonaven Immortal. Coses de la vida...  
Bonastre       Vilators      
               
  Tres nous integrants, que varen començar a participar a Immortal durant l'etapa clàssica, es coneixien d'haver cursat els estudis primaris al Rius, una altra escola del barri. De seguida varen contribuir en afinar el sentit de l'humor (especialment vers l'absurd) i apujar la lliure creativitat a Immortal, tot plegat per al major gaudi col·lectiu i companyonia del grup sencer.     No van ser pocs els heavys que varen formar part d'Immortal. De fet, en algun rodatge varen arribar a ser tants els amants de la cervesa i el caos que, davant la incipient amenaça "barbàrica", els altres membres dominants d'Immortal, partidaris de la calma i l'equilibri en el treball, varen conspirar i constituir-se en una mena de senat secret, per tal de consolidar el seu poder... En fi, petits fragments històrics d'Immortal que més val oblidar.  
Rius       Heavy Metal