Immortal productions/a.c.c.

(1994-1999)

Periodització:

Etapa arcaica (1994-1995)

Síntesi: Es tracta d'una primera etapa exclusivament definida per l'atreviment i la deshinibició, bàsicament d'improvisació i joc, amb tímida introducció de disfresses i d'objectes per a productes amb poca o nul·la planificació. Sorgeix un primer grapat de guions, dels quals només dos són realitzats. Cap procés de post-producció no té lloc fins ben entrat el període, amb la confecció de títols de crèdit i un mínim muntatge per a suprimir les escenes fallides.

Obres: Adiós Don Clemencio ; Todo por la droga ; Mala hostia ; Todo por la droga 2 ; El hippie engañoso (improvisació desestimada) ; Pesadilla en la 'party' ; El Genio Bujarrón ; El Supermaricón ; Adiós Don Clemencio 2: Montoya returns ; Josepitos (entrevista fraudulenta a l'església Josepets) ; The Young Ones (Els joves) ; Historias de amor (part estructural de presentació televisiva que engloba contes pòstums) ; Jhinsky ; Adiós Don Clemencio III: los precedentes.

Etapa clàssica (1995-1996)

Síntesi: Etapa de consolidació i d'un generós perfeccionament en tots els camps. La planificació guanya terreny, la tècnica és més acurada i el resultat guanya tan en fluïdesa com en integritat. A la fase de l'edició s'hi incorpora la post-sonorització, que fins ara s'havia limitat als títols, de manera que ara la música entra en joc durant la narració; és clar que això és encara en seqüències en què cal esborrar el so original. La producció de guions s'incrementa de manera fluïda i bona part són realitzats, fins al punt que la producció d'aquest període és una equilibrada i plaent alternança entre improvisacions i obres suficientment planificades.

Obres: Indiana Jones y el ídolo de Kadath ; El pijo y el mendigo ; El pintor (conte) ; Leñe (conte de persecució i motoserra al Parc Güell) ; El camello ; Tribulación de una mañana ; Hashback ; El amor es como una rasta ; Termín ; Batman Inmortal ; Larry i els Quatre Justiciers (col·laboració) ; Charlot & Chaplin (col·laboració) ; Metafísica diaria ; Más metafísica diaria ; Cuento de Navidad ; Die Traurigkeit (rodatge inacabat) ; El mendigo radiactivo (conte).

Etapa moderna (1997-1999)

Síntesi: La darrera i més prolífera etapa serà del tot dominada per un procés auto-conscient de professionalització que s'enceta en un moment donat i és assumit col·lectivament, amb ànim seriós i determinació tan sorprenents que el procés es feu irreversible. Gairebé cada producció fou un projecte ambiciós, costós en temps i ric en planificació. L'escriptura va proliferar, tot i que ara els guions més extensos serien descartats a la pila en favor dels més breus. La fotografia i la il·luminació varen treballar-se amb èmfasi, i la post-producció va perfeccionar-se paulatinament cap a una edició que donava tota la flexibilitat possible a la relació imatge i so dins les limitacions analògiques. En definitiva, bona part de la producció va gaudir de la sofisticació necessària per a donar llum a curtmetratges que, sense deixar de ser un producte amateur, estaven força ben elaborats i gaudien d'un cert reconeixement entre amics i coneguts de tota mena.

Obres: Immortal Dracula ; El boig assassí ; Estudi sobre Jörgen Lovborg ; El somni de Babel ; Haftpflichtversicherung (col·laboració) ; Reng (rodatge inacabat) ; Entrevista de cinc ; El ball de l'emperadriu (col·laboració) ; El lladre ; Los Perros de Tíndalos ; Suïcidi a la matinada ; Com a rates en un laberint ; Gatito (gag breu) ; Riverstone's power (col·laboració) ; Entre la pala i la paret (col·laboració) ; Satanás mi pastor ; Mariano ; Thriller a Bellesguard (col·laboració) ; Capítol 13 ; Deshazte de tu cacique (gag breu) ; Temptant la sort ; Veciana Pilotes (col·laboració) ; Del videomatón a la Glòria (col·laboració).

Epíleg (2006-2009)

Síntesi: Set anys després de la dissolució del grup i de la seva conjunta activitat artística, el moment de digitalitzar tot el material va arribar en la mesura que ja resultava del tot assequible i no suposava un cost addicional. A la fi, amb mitjans informàtics domèstics, va ser possible el muntatge no lineal mitjançant Adobe Premiere (PC) i Final Cut (Mac), obrint tota mena de possibilitats que ultrapassaven la naturalesa del mateix material. Evidentment, es va tractar de no abusar dels nous mitjans sobre un material antic. Principalment es va posar ènfasi en editar tot el que simplement quedava pendent. Un cop fet, la possibilitat de millorades re-edicions es va satisfer tan bé com es va poder, així com es confeccionà un entorn web amb què presentar-ho tot plegat. Finalment, després de jugar amb el material fins esgotar el que donava de sí, es va cloure l'etapa d'homenatge i s'acabaren de repartir còpies en DVD i regals a tothom qui n'havia formar part.

Obres: Edicions pòstumes, re-edicions "remastered" i spots de tota mena.