L'Andreu va entrar a Immortal a les darreries del període clàssic, seduït per l'art del cinema i pel gaudi que prometia realitzar curtmetratges amb nous amics.

El seu tarannà ha romangut sempre al costat de la paraula, i ben aviat va contribuir en el camp del guionatge, amb textos propis i algun de compartit.

Juntament amb una atractiva personalitat i astut sentit de l'humor, la seva disponibilitat i sana actitud de treball el van fer requerible com actor en molts projectes.

D'altra banda, ell va ser un agent capdal en la transformació institucional de l'entitat que donà pas al període modern, mitjançant el canvi polític anomenat 'procés de professionalització'; canvi amb el qual s'aconseguí reforçar el caràcter democràtic de l'associació.

Entre totes les aptituds admirables de l'Andreu, la més espectacular era el desplegament de les seves habilitats diplomàtiques.