En Xavi va ser un company ben útil i encoratjador. No era un soci constantment actiu, però mai desaparegué per molt de temps, en les seves sortides a la muntanya, fins a participar de nou en un curtmetratge.

Pràcticament va veure el principi i la fi del grup, però mantingué sempre un peu a fora, de manera que ell no patís les tragèdies internes ni molta de la vanaglòria que al grup s'hi coïa.

Com és freqüent en les colles d’aficionats, sempre s'hi premiava el mostrar passió per la tasca. Tot i que aquesta actitud no era la preferida d’en Xavi, ell va oferir lleialtat i atenció inesgotables, que són motius de sobra per a que la resta quedem eternament agraïts.