Osés no era l'home, era la bèstia... en un bon sentit.

A les pel·lícules va interpretar personatges que fugirien a corre cuita davant la seva veritable majestuositat. Els seus rebombants càntics de baix ens feien emmudir a tots, tot just en el preludi de beure's una quantitat inenarrable de cervesa.

És clar que l'Osés era un senyor ós amb un cor daurat, qui donava fortes abraçades, bromes, manotades i cigarrets barats a dojo per a tothom qui fos el seu amic.

Era ben divertit tenir-lo en una pel·lícula, i va encaixar en els seus personatges, oi que sí?