En Ràmix va ser recomanat en qualitat de còmplice de desvergonyiment, capaç de donar carícies a una tifa amb la mà o de cantar improvisadament en gromeló.

Va ser d'aquells adolescents que fan l'estirada física amb una mica de retard però de manera notòria, elevant-se tot d'una la seva autoestima pel que fa a la pròpia imatge, malgrat que aleshores ja eren els darrers temps del grup.

Malgrat el canvi, el seu humor esbojarrat seguiria formant part del seu caràcter per sempre.